dissabte, 31 de gener de 2009

La presentació

Bé, abans que res, vull demanar-vos disculpes per no poder presentar-me en condicions però quan el pla A no surt, com a mínim, espereres que pla B sí que ho faci. Tan se val, el fet és que allò que es volia fer era explicar d'una manera, el més clara possible, de què tracta el treball de laboratori. Així que el meu vídeo de presentació volia aportar una visió més entenedora i ja està. Així que us el presento. Com ja us vaig dir, el vaig fer per presentar-nos el primer dia del CAP, allà no va fallar. El que sí que vaig veure és que potser haguès estat bé fer una explicació, aclarir el per què de tot plegat. A vegades quan fem un treball no ens el llegim un o dos cops més, o quan escrivim a un examen no el repassem. No fer això per matissar, per omplir buits que queden a l'explicació, a vegades, pot fer que allò que volem expressar es quedi a mig camí.

UNA POSSIBLE PRESENTACIÓ



Si comencem pel títol ("Una possible presentació") ja mostrem un indici que és que aquesta és una entre moltes possibilitats per presentar-me. Però per què així? Doncs bé, tot m'ho vaig fer venir per poder, finalment, introduir una cançó que, en el seu moment, em va marcar molt. No és res de l'altre món, no destaca per tenir una gran melodia, però m'ha servit i em serveix per tenir, a vegades, un referent. Així que com un trencaclosques vaig anar encaixant les peces per poder construir el discurs.
Growing pains (1985-1992) va ser una telesèrie referència per la nostra generació. Kirk Cameron agradava a totes le noies i es forraven les carpetes amb fotos seves. Ara si el busqueu per internet segueix una croada per defensar les seves idees creacionistes en contra dels defensors de la teoria de l'evolució de les espècies (sí, als Estats Units encara discuteixen obertament si un Dèu ens creà o va existir el "Big Bang" i descendim d'una mona). A Los problemas crecen, que és com la van anomenar a aquí, va aparèixer, ja a les darreres temporades, un noi que ha fet fortuna al món del cinema: en Leonardo di Caprio (em va agradar molt a Atrápame, si puedes (2002) d'Steven Spielberg). Tot dos formen part d'un univers personal que amb el pas dels anys han esdevingut fonament d'una de les meves debilitats: veure (críticament) televisió. Anys més tard, en di Caprio va protagonitzar la pel·lícula de Romeo i Julieta (1996), que la vaig veure molt després a quan va ser estrenada, però l'estètica i la manera d'ensenyar el clàssic de William Shakespeare em va impactar i encara més quan vaig veure Moulin Rouge (2001) . Aquí sorgí el meu interès pel director d'ambdós films, en Baz Luhrman i fou en aquell moment quan vaig fer la connexió amb la cançó "Everybody is free ( to wear sunscreen)" (1998).

Després de escriure-us això, que era més o menys, el que us volia explicar a classe, espero que quedi una mica més clar com encarar el treball. O com a mínim que us hagi ajudat a matissar-ho.

dijous, 29 de gener de 2009

Píxel i emulsió.

Aquest és l'ultim any que es farà ús del laboratori de fotografia. Aprofitant que volsaltres sereu els últims alumnes que podran gaudir d'aquesta experiència hem volgut plantejar, per una banda, un treball de laboratori i, per una altra, us mostrarem uns aspectes vinculats a aquest traspàs de tecnologia i quin valor té, i ha tingut, la fotografia com document. Per desenvolupar la tasca al laboratori mantenim els grups que faran el curtmetratge, que són els següents:


A
Laura Fernández
Victòria Rovira
Núria Querol
Berta Morlans
Ruth Martín

B
Pau Casanovas
Àlex Beltran
Marc Capdevila
Ferran Montserrat

C
Mariona Ubia
Sara Zamora
Ànnia Duran
Aida Jonama
Cristina Sánchez


  • 30 de gener: presentació de la dinàmica de les classes i el material necessari.
  • 4 de febrer: laboratori grups A i B.
  • 6 de febrer: “Traspàs tecnològic”, a càrrec d'en Víctor.
  • 11 de febrer: laboratori grups C i A.
  • 13 de febrer: “Memòria, arxiu, registre”, a càrrec de la Marina.
  • 18 de febrer: Laboratori B i C.
  • 20 de febrer: Última sessió. Presentació dels treballs.

El treball, d'una manera breu, és fer un full de contacte, a partir d'uns negatius de color que porteu vostres. D'aquest full de contactes heu d'escollir una sèrie de fotografies que després positivarem (un mínim de 3). A partir d'aquests mínim de tres fotografies heu d'escriure un text que acompanyi cadascuna d'elles. No ha de ser descriptiu, ha d'aportar més significat a l'imatge. El suport sobre el qual presentareu la sèrie de fotografies serà una cartolina DIN-A4. Podeu aportar, afegir, a la cartolina més elements, apart del text, que ajudin a entendre la imatge. Sempre, sempre, heu de mantenir una coherència de conjunt a tots els nivells, no ho oblideu.

dissabte, 17 de gener de 2009

Resolució a la fotografia tradicional i a la fotografia digital


Font: Webmaníacos

Des de que s'ha anat imposant (o ens l'han anat imposant) la fotografia digital ha hagut de superar la qualitat que havia aconseguit la fotografia tradicional. A força de megapíxels s'ha anat ampliant la resolució. Però que és la resolució? està en relació amb la qualitat o influeixen més factors?