divendres, 1 de maig de 2009

Atget. Un llibre sobre la seva obra.


Fa un parell de setmanes vaig comprar-me un llibre d'Eugène Atget de l'editorial Taschen. Molt barat. Mostra moltes de les seves fotografies (impossible encabir tota la seva obra) dedicades a París i la seva gent. Podem trobar sèries dedicades a petits oficis de París, al vell París, a les escales, als interiors parisins, al oficis, comerços i aparadors, vehicles de París, els habitants d'extramurs, als prostíbuls, a les fires, a les rodalies de París i als parcs i als castells.

dilluns, 20 d’abril de 2009

divendres, 10 d’abril de 2009

El final.

Bé, jo estic encantat d'haver treballat amb tots vosaltres. Només em resta dir que recordeu qui sou vosaltres.

Moltes gràcies.

dimarts, 24 de març de 2009

Si, els carters encara existeixen!

Ja han arribat dues postals!! ..des de Porto i des de la Costa Brava.
Moltes gràcies, els vostres comentaris ens són de gran ajuda!

dimecres, 18 de març de 2009

D'aquestes sessions m'emporto...

El que més m'ha interessat d'aquest projecte ha estat la part pràctica, ja que el tema del revelat analògic és una cosa que no hagués tingut mai la possibilitat de conèixer si no hagués estat per aquest projecte que ens heu facilitat. El resultat de l'elaboració del meu treball no és la desitjada, ja que les fotus tampoc estaven treballades i eren les indicades, i això ha fet que hagués de recórrer a un tema que no tenia gaire recursos per escriure amb la idea que jo tenia. Un altre inconvienent que he tingut a l'hora de realitzar el treball ha estat la meva manca d'interès al escriure, ja que no és una cosa que m'agradi gaire i el resultat no ha estat l'esperat de la idea que tenia.
Pel que fa a la vostra actitud crec que ha estta bona, però m'hauria d'haver comunicat més amb vosaltres i així m'haguessiu donat més opinions i crítiques que haguessin fet que el treball hagués tingut el resultat que vosaltres esperaveu.
Malgrat tot, m'emporto un bon record d'aquest projecte, perquè deixant de banda la part escrita, les idees eren bones i la pràctica ha estat molt interessant.

Espero que vosaltres obtingueu més bons resultatss!! vagi molt be i gràcies!



Berta :)

D'Aquestes sessions m'emporto... Pau Casanovas.

M'ha semblat un treball molt interessant, en un principi em va sembar un més, però al llarg del proçés em vaig anar enganxant al fil. La part amb que he disfrutat més i he après més del treball va ser la de les proves de lluminositat que em fer amb els negatius.
En general apart de que la presentació del treball ha sigut una mica simple crec que he trevallat bé i el resultat enquant la història ha sigut correcte.

D'aquestes sessions m'emporto... Ruth Martin

Bé, d'aquestes sessions el que vertadermanet m'enmporto, i ho dic sincerament, potser no era el vostre objectiu, però és el que més he aprofitat, és tranquil·litat i pausa. Vosaltres, crec que feu les coses d'una manera completament diferent com jo les havia fet fins ara, jo sempre corrents, amunt i avall, intentant fent tot, però alhoa no disfrutant de res, i encanvi vosaltres teniu una manera de fer les coses més calmada, sabeu el que heu de fer, i si no es pot fer TRANQUIL·LAMENT ho solucioneu, sin pausa pero sin prisa, i personalment, al principi em posava molt nerviosa, ja que creia inclús que les vostres explicacions eren exramadament lentes, o distorcionades, però finalment, he de dir que això és el que millor m'ha anat, que el meu devenir constant, el meu moviment exasperant, fos frenat per aguna cosa, heu sigut un motiu més. Així, aquesta i el aprendre a com revelar una fotografia (experiència molt interessant i que si pogués repetiria) són el que crec més rellevant de la vostra estada amb nosaltres!
Que vagi molt bé nois!

D'aquestes sessions m'emporto...Victòria Rovira

La imatge és un element importantíssim per expressar allò que vols transmetre. Les pràctiques han sigut aquest reflex, en què heu sapigut ensenyar i valorar els vostres coneixements.
El resultat en sí ha sigut molt emotiu, emocionant i amb ganes de conèixer realment que és la fotografia.

dilluns, 16 de març de 2009

dimecres, 11 de març de 2009

Mariona i la seva familia


Les vacances. Qui no vol marxar de vacances? Jo sí. Doncs, a veure què es pot explicar d'aquells dies.

diumenge, 8 de març de 2009

La Sara també ha enviat la seva història. Dimecres dia d'entrega, recordeu-ho.




Els records de cadascú es troben a moltes fotografies com aquestes. La Sara ens ha plantejat un treball sobre les seves pròpies vivències. Recordeu, tots aquells que no hagin enviat el seu text encara esteu a temps. El proper dimecres és el dia d'entrega.

divendres, 6 de març de 2009

Seguiment de la feina

Hem intentat parlar amb molts i moltes de vosaltres, però no ha estat possible. La Ruth ha plantejat una història i hem trobat una manera. Amb la Vicky hem trobat un fil. Tu, Núria, ho tens plantejat nomé és posar-s'hi. Per fer esment d'alguns de vosaltres i la resta estaria bé que ens enviéssiu les històries amb els contactes i les fotografies escollides. Tan bon punt arribin i ens les puguem llegir us contestem.

La Laura ja ens ha enviat la seva història.

Molt bé l'història. Ha lligat, a la manera clàssica, les tres fotografies. Sí, aquella estructura que tots sabem: presentació, nus i desenllaç. Amb un cert toc d'intriga.

dijous, 5 de març de 2009

Marc, Pau, Àlex, Ferran, Gerard i Ruth. Ja han enviat els seus contactes.


Marc, Pau, Àlex, Ferran i Gerard
Aquest grup ha escollit fer les mateixes fotografies. Amb el conseqüent problema que serem més exigents a l'hora de jutjar la seva història. De moment cap d'ells ha enviat un esboç o una proposta. Estem desitjosos de llegir les històries més meravelloses que s'hagi escrit a la literatura dels estudiants de secundària.

Ruth
Ja hem parlat amb ella i ha anat desenvolupant una història. Cadascú té un estil i cadascú necessitarà una extensió diferent de la història. Però que quedi clar allò que voleu transmetre. Ja sabeu que ens heu d'enviar les vostres propostes o els textos ja definits per anar fent un seguiment. La resta de vosaltres, tan bon punt ens envieu els vostres contactes els anirem penjant.
Ens veiem!!!

dilluns, 2 de març de 2009

i parlant de grans mentides

F FOR FAKE, Orson Welles (1973) Fals documental on el director ens parla de la mentida en el món de l'art. Una interessant reflexió entorn a la falsificació que és planteja en si mateixa com un joc de falsedats i on l'espectador és també víctima d'enganys.
"Encuentro la verdad mintiendo sobre ella"

Tom Spanbauer, escriptor

diumenge, 1 de març de 2009

Classe extra de revelat


Senyores i senyors, demà tenim una classe extra de laboratori per a tots aquells que els falti fer alguna fotografia. Quedem tots a la porta del laboratori. Moltes gràcies.

dissabte, 28 de febrer de 2009

El retorn a allà d'on mai hem marxat.














Miroslav Tichý mai ha abandonat la fotografia tradicional, mai ha deixat de fer fotografies amb les seves càmeres. Va adoptar una actitud i d'allà no l'ha fet fora ningú, ni el comunistes, ni la fotografia digital. Ell mateix es feia les seves càmeres. Si voleu saber més llegiu aquest article d'EL PAIS.

divendres, 27 de febrer de 2009

moltíssims blogs de fotografia a:

http://barcelona.photobloggers.org/
Per a tots aquells que esteu pensant en estudiar criminologia, aquí un personatge peculiar: JOEL-PETER WITKIN. Les seves fotografies poden ferir la sensibilitat d'alguns espectadors. Però jo us diria que us aventuréssiu i busqueu a veure què trobeu..

Ja falta menys. Última sessió de revelat.


Tots ja heu passat dos cops pel laboratori. Ja coneixeu el procés de revelat: esbrinar quant temps i quanta llum necessitem per impressionar el negatiu, exposar, revelar, aturar i fixar. El mateix procés que s'utilitza per aconseguir els negatius. Ara ja hem parlat amb tots vosaltres sobre el treball que queda: escriure el text. Recordeu que ens heu d'enviar els contactes escanejats (amb les fotografies que heu escollit) i l'esborrany del text o idees que voleu desenvolupar. Ha de ser aquest cap de setmana. Així avançarem feina tots.

dimecres, 25 de febrer de 2009

...dos possibles lectures

Aquests són dos títols imprescindibles si voleu iniciar-vos en el camp de la fotografía, del disseny, de l'audiovisual.. en definitiva, imatge i pensament.



La cámara lúcida, de Roland Barthes
Un clàssic, ja us en vam parlar, però aquí trobareu més informació (si us haig de ser sincera no conec aquesta web però he trobat que està molt bé el que explica).



Modos de ver, de John Berger

“La vista llega antes que las palabras. El niño mira y ve antes de hablar. Pero esto es cierto también en otro sentido. La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante; explicamos este mundo con palabras, pero las palabras nunca pueden anular el hecho de que estamos rodeados por él. Nunca se ha establecido la relación entre lo que vemos y lo que sabemos. Todas las tardes vemos ponerse el sol. Sabemos que la tierra gira alrededor de él. Sin embargo, el conocimiento, la explicación, nunca se adecua completamente a la visión.”

El text i els contactes

Continuem amb el treball. Ja hem parlat amb tots vosaltres i amb aquells/es que no ho hem fet podeu enviar-nos com la resta:

  1. Els contactes escanejats amb les fotografies que heu escollides. Ho podeu fer com volgueu. A lliure albir.
  2. Acompanyeu amb un text, no cal que sigui definitiu però que expliqui la història que voleu explicar. Ja ho hem comentat a classe.

Els nostres mails són:

marina.pixel@gmail.com
victor.emulsio@gmail.com

dilluns, 16 de febrer de 2009

Classe del traspàs tecnològic.

Suposo que pel títol queda prou clar que la finalitat de la classe era posar de manifest que sobre el que es volia parlar era què significava per la fotografia fer aquest traspàs d'allò tradicional a allò digital. Així que a mena de resum us posaré les avantatges i desavantatges que vaig exposar a la classe.

Avantatges,
  1. Procés no lineal. Ara ja no posen un rodet i ens hem de resignar a disparar fotografies sempre amb la mateixa sensibilitat.
  2. Decisió per només una fotografia. Podem decidir tots els aspectes vinculant-los només a una fotografia.
  3. Imatge patent. Abans no podíem veure com quedava la imatge.
  4. Podem fer ús de la pantalla d'LCD.
  5. Es pot repetir. Si no queda bé.
  6. Les imatges que s'envien al laboratori ja no es reenquadren o s'ajusten de color. Els laboratoris, en principi, no retoquen, com abans, les fotografies que volem passar a paper.
  7. Es poden fer gairebé fotografies il·limitades.
  8. Es poden fer còpies perfectes. I es poden repetir tants cops com es vulgui sense espatllar l'original.
Desavantatges,
  1. La tarjeta de memòria pot espatllar-se o tenir un defecte o esborrar arxius per equivocació. El suport ha canviat, ens estalviem el procés de positivat, però continua sent delicat.
  2. Encara hem d'enviar les fotografies al laboratori. Les impressions a casa són cares.
  3. Poder fer tantes fotografies no ens obliga a fer la millor fotografia, perquè després es pot millorar.
  4. Necessitem, un cop fetes les fotografies, més dedicació per poder aconseguir la "còpia perfecte".
  5. "Si veus la fotografia és que no l'has fet". Ens passem tota l'estona mirant la pantalla i no fem fotografies.
  6. Problemes amb l'autoria, perquè ja no es tenen el negatius, han desaparegut (per aquesta raó ens hem de quedar amb l'arxiu de més qualitat).
  7. Augmenten les variables a tenir en compte per aconseguir una imatge de bona qualitat (així que gairebé tothom opta per disparar amb la rodeta situada en la posició AUTO).
  8. Canvi de materialitat de la imatge. Ensenyem les nostres fotografies a la pantalla del mòvil, de l'ordinador o fins i tot a la pantalla de la càmera.

En resum, la fotografia digital és una altra manera de fer fotografies, amb les seva idiosincràsia i particularitats. Tot i que manté una constant: sense llum no tenim res. Així que segons la càmera que tinguem a les mans haurem d'adoptar una actitud i hem de tenir una sèrie de variables diferents en cada cas.

diumenge, 15 de febrer de 2009

La campanya de "L'Últim any del rodet"

Tots sabeu que aquest és l'últim any que podreu gaudir de l'espai del laboratori, però creiem que la resta dels alumnes de l'institut no ho sap. Així que hem decidit endegar una campanya informativa i aquest és el primer cartell.
La imatge es correspon a la primera càmera que va utilitzar la pel·lícula fotogràfica. Kodak va ser el primer fabricant que la va comercialitzar.

dimecres, 11 de febrer de 2009

El laboratori que desapareixerà

Ja hem fet la primera pràctica. Totes i tots heu pogut comprovar que és una qüestió de llum i temps, sobretot de temps. Amb una mica més de temps segur que serieu uns bons fotògrafs. No ho dubto. Penseu que no s'hauria d'eliminar el laboratori? Penseu que com la pintura, la fotografia tradicional no s'hauria de perdre?

dissabte, 7 de febrer de 2009

Blow Up


Us recomano aquesta peli:

BLOW UP
(1966)

de Michelangelo Antonioni (1912-2007).

Un reconegut fotògraf de moda londinenc surt un dia amb la seva càmara per retratar mig d’amagat a una parella que passeja per un parc. Ja al seu laboratori, un cop revel.lades les fotos, se’n adona que hi apareix un cadàver el qual li havia passat desapercebut en el moment de disparar-les (argument semblant al d’una altra pel.lícula mítica: La ventana indiscreta, però amb punts de partida molt diferents). És una reflexió entorn a la mirada, entorn al valor de la imatge i entorn a aquelles històries invisibles que ens amaga la realitat.
La pel.lícula és molt interessant en diversos aspectes i visualment molt atractiva (pròxima al realisme poètic francès), això si, considereu l’any en que es va rodar i no espereu trobar resposta a tot..

Dos fragments a:




divendres, 6 de febrer de 2009

La Lomografia

No és la càmera que tens si no l'actitud que tens. Bàsicament és això. Quan tens una càmera LOMO a les mans, no té res a veure amb una càmera compacta digital. No cal que miris pel visor, no cal que enquadris. Potser és intuició, experiència i una dosi d'atzar. Però hem de tenir una LOMO per seguir el decàleg Lomogràfic?. La resposta és no: http://www.digitalomo.com/

Practiqueu anglès que a la selectivitat tindreu una prova oral.

dijous, 5 de febrer de 2009

"How they get there" i "Lamp" d'Spike Jonze.

Dues fonts d'inspiració



Canvi de plans!


Com ja sabeu hi ha hagut canvis en l’activitat proposada. Us havíem dit que portéssiu els negatius per revelar en color si no en teníeu en b/n però.. resulta que per poder-los positivar necessitaríem un paper que ja no es troba a les botigues (de grau fix). L’únic paper que hem trobat és multigrau i aquest impedeix que els filtres per augmentar el contrast tinguin efecte.
Per tant, HAUREU DE FER VOSALTRES LES FOTOGRAFIES AMB UNA PEL.LÍCULA DE BLANC I NEGRE. També podríeu portar vosaltres negatius de b/n si en tinguéssiu, però entenem que és difícil de trobar-los.
Mantenint els grups A, B i C, compreu un rodet en b/n de 36 exposicions (si heu de presentar 3 fotografies definitives dóna per a què cada membre del grup dispari ben bé 7 vegades).
Dilluns sens falta ens haureu de portar els tres rodets i nosaltres al laboratori us els revelarem. Aquest és un procediment que s’ha de fer absolutament a les fosques, a diferència del revelat del paper que es fa sota llum inactínica. Tot i que ens agradaria que participéssiu d’aquesta fase, es fa molt complicat treballar a les fosques i no veuríeu absolutament res del que estem fent, de manera que ens en encarregarem nosaltres. Això si, us heu de comprometre a portar els rodets dilluns per tal que puguin estar secs per a dimecres vinent que és quan comencem la pràctica al laboratori.
Recordeu que abans de treure la pel.lícula de la càmera s’ha de rebobinar el rodet!!! (seria una catàstrofe no fer-ho perquè es velaria la pel.lícula.. )

De manera que us proposem algunes variacions en el plantejament del treball:
Presentareu tres fotografies que haureu revel.lat al laboratori acompanyades del corresponent text. Aquestes fotografies les haureu de fer a un objecte a partir del qual elaborareu un relat. Es tracta de que ens expliqueu la seva història, és dir, imagineu el perquè era allà en el moment en que veu disparar (no cal dir que podeu crear vosaltres l’escena i col.locar l’objecte on més us convingui).
També podeu fotografiar un espai com si fos l’escenari d’alguna acció (s’ha de fer evident que hi ha passat alguna cosa). Inclús podeu fotografiar una persona i haureu d’explicar com ha arribat allà o com és que va vestida així, etc.

La presència de l’objecte o la persona, com volgueu, s’ha de fer molt patent. Es tracta de que provoqueu la curiositat en l’espectador a partir de la imatge, això farà més atraient el text. El relat ha de reforçar la foto, l’ha de fer més comprensible, però al mateix temps ha de generar unes expectatives al lector. Seria fantàstic aconseguir que qui llegís només l’escrit volgués ràpidament veure la foto i, a l’inversa, qui veiés només la foto, tingués la necessitat immediata de llegir el text.
Un altre recurs que podríeu fer servir és treballar amb l’abscència de l’objecte. Heu de donar indicis de que hi era, de que allà hi falta alguna cosa. Recordeu l’exemple del llit desfet o el de la silueta del cadàver en les pel.lícules d’assassinats.
També podeu treballar les tres fotografies com a seqüència. Aquí tenim l’exemple del nan de la peli Amélie... però és clar, això ja està fet!

Sigui com sigui, les fotografies han de tenir alguna vinculació entre elles (formal, temàtica...) perquè es tracta d’un sol projecte.


Una altra possiblitat:
Qui vulgui mantenir la primera proposta que vem fer la pot mantenir. Tant si ha trobat algun negatiu per casa com si no. Això vol dir, si no teniu 3 fotografies amb els corresponents negatius en blanc i negre les feu vosaltres i després falsejeu la història. Feu creible que són fotos que heu trobat en un àlbum a partir del relat però també de la pròpia imatge. Per donar veracitat a la foto heu de recrear molt bé l’escenari. Fixeu-vos com són les fotografies que hi ha per casa, aquelles que es fan per al record, per a immortalitzar una trobada familiar, un viatge, una primera capbussada al mar...
No és necessari desplegar grans parafernàlies, potser trobeu un rellotge antic, una façana que s’ha mantingut intacta, un vestit de núvia, les vostres joguines, etc. Si tanqueu el pla i no deixeu passar cap element del present no us costarà tant.

La nota final consta de 4 parts: la feina al laboratori (25%), les còpies resultants (25%), la vostra participació al bloc (25%) i el treball final de text i imatge (25%).

Finalment del que es tracta és de treballar amb la FICCIÓ. Tota imatge és una petita ficció. Així doncs, divertiu-vos!

dimarts, 3 de febrer de 2009

La primera càmera digital. Kodak, 1975, d'Steven Sasson

Aquesta es pot considerar la primera càmera de fotografia digital. "Texas Instruments diseñó una cámara fotográfica análoga sin película en 1972, pero no se sabe si fue finalmente construida. La primera cámara digital registrada fue desarrollada por la empresa Kodak, que encargó la construcción de un prototipo al ingeniero Steven J. Sasson en 1975. Esta cámara usaba los entonces nuevos sensores CCD desarrollados por Fairchild Semiconductor en 1973. Su trabajo dio como fruto una cámara de aproximadamente 4 kg y que hacía fotos en blanco y negro con una resolución de 0,01 megapíxeles. Utilizó los novedosos chips de estado sólido del CCD desarrolladas por Fairchild Semiconductor en 1973. La cámara fotográfica registraba las imágenes en una cinta de cassette y tardó 23 segundos en capturar su primera imagen, en diciembre de 1975. Este prototipo de cámara fotográfica era un ejercicio técnico, no previsto para la producción."

Text extret de l'article "Cámara digital" de la Wikipedia.

Aquesta càmera és comparable a la primera càmera que va realitzar el senyor Niépce amb la qual va realitzar la primera fotografia química.

dissabte, 31 de gener de 2009

La presentació

Bé, abans que res, vull demanar-vos disculpes per no poder presentar-me en condicions però quan el pla A no surt, com a mínim, espereres que pla B sí que ho faci. Tan se val, el fet és que allò que es volia fer era explicar d'una manera, el més clara possible, de què tracta el treball de laboratori. Així que el meu vídeo de presentació volia aportar una visió més entenedora i ja està. Així que us el presento. Com ja us vaig dir, el vaig fer per presentar-nos el primer dia del CAP, allà no va fallar. El que sí que vaig veure és que potser haguès estat bé fer una explicació, aclarir el per què de tot plegat. A vegades quan fem un treball no ens el llegim un o dos cops més, o quan escrivim a un examen no el repassem. No fer això per matissar, per omplir buits que queden a l'explicació, a vegades, pot fer que allò que volem expressar es quedi a mig camí.

UNA POSSIBLE PRESENTACIÓ



Si comencem pel títol ("Una possible presentació") ja mostrem un indici que és que aquesta és una entre moltes possibilitats per presentar-me. Però per què així? Doncs bé, tot m'ho vaig fer venir per poder, finalment, introduir una cançó que, en el seu moment, em va marcar molt. No és res de l'altre món, no destaca per tenir una gran melodia, però m'ha servit i em serveix per tenir, a vegades, un referent. Així que com un trencaclosques vaig anar encaixant les peces per poder construir el discurs.
Growing pains (1985-1992) va ser una telesèrie referència per la nostra generació. Kirk Cameron agradava a totes le noies i es forraven les carpetes amb fotos seves. Ara si el busqueu per internet segueix una croada per defensar les seves idees creacionistes en contra dels defensors de la teoria de l'evolució de les espècies (sí, als Estats Units encara discuteixen obertament si un Dèu ens creà o va existir el "Big Bang" i descendim d'una mona). A Los problemas crecen, que és com la van anomenar a aquí, va aparèixer, ja a les darreres temporades, un noi que ha fet fortuna al món del cinema: en Leonardo di Caprio (em va agradar molt a Atrápame, si puedes (2002) d'Steven Spielberg). Tot dos formen part d'un univers personal que amb el pas dels anys han esdevingut fonament d'una de les meves debilitats: veure (críticament) televisió. Anys més tard, en di Caprio va protagonitzar la pel·lícula de Romeo i Julieta (1996), que la vaig veure molt després a quan va ser estrenada, però l'estètica i la manera d'ensenyar el clàssic de William Shakespeare em va impactar i encara més quan vaig veure Moulin Rouge (2001) . Aquí sorgí el meu interès pel director d'ambdós films, en Baz Luhrman i fou en aquell moment quan vaig fer la connexió amb la cançó "Everybody is free ( to wear sunscreen)" (1998).

Després de escriure-us això, que era més o menys, el que us volia explicar a classe, espero que quedi una mica més clar com encarar el treball. O com a mínim que us hagi ajudat a matissar-ho.

dijous, 29 de gener de 2009

Píxel i emulsió.

Aquest és l'ultim any que es farà ús del laboratori de fotografia. Aprofitant que volsaltres sereu els últims alumnes que podran gaudir d'aquesta experiència hem volgut plantejar, per una banda, un treball de laboratori i, per una altra, us mostrarem uns aspectes vinculats a aquest traspàs de tecnologia i quin valor té, i ha tingut, la fotografia com document. Per desenvolupar la tasca al laboratori mantenim els grups que faran el curtmetratge, que són els següents:


A
Laura Fernández
Victòria Rovira
Núria Querol
Berta Morlans
Ruth Martín

B
Pau Casanovas
Àlex Beltran
Marc Capdevila
Ferran Montserrat

C
Mariona Ubia
Sara Zamora
Ànnia Duran
Aida Jonama
Cristina Sánchez


  • 30 de gener: presentació de la dinàmica de les classes i el material necessari.
  • 4 de febrer: laboratori grups A i B.
  • 6 de febrer: “Traspàs tecnològic”, a càrrec d'en Víctor.
  • 11 de febrer: laboratori grups C i A.
  • 13 de febrer: “Memòria, arxiu, registre”, a càrrec de la Marina.
  • 18 de febrer: Laboratori B i C.
  • 20 de febrer: Última sessió. Presentació dels treballs.

El treball, d'una manera breu, és fer un full de contacte, a partir d'uns negatius de color que porteu vostres. D'aquest full de contactes heu d'escollir una sèrie de fotografies que després positivarem (un mínim de 3). A partir d'aquests mínim de tres fotografies heu d'escriure un text que acompanyi cadascuna d'elles. No ha de ser descriptiu, ha d'aportar més significat a l'imatge. El suport sobre el qual presentareu la sèrie de fotografies serà una cartolina DIN-A4. Podeu aportar, afegir, a la cartolina més elements, apart del text, que ajudin a entendre la imatge. Sempre, sempre, heu de mantenir una coherència de conjunt a tots els nivells, no ho oblideu.

dissabte, 17 de gener de 2009

Resolució a la fotografia tradicional i a la fotografia digital


Font: Webmaníacos

Des de que s'ha anat imposant (o ens l'han anat imposant) la fotografia digital ha hagut de superar la qualitat que havia aconseguit la fotografia tradicional. A força de megapíxels s'ha anat ampliant la resolució. Però que és la resolució? està en relació amb la qualitat o influeixen més factors?