dissabte, 28 de febrer de 2009

El retorn a allà d'on mai hem marxat.














Miroslav Tichý mai ha abandonat la fotografia tradicional, mai ha deixat de fer fotografies amb les seves càmeres. Va adoptar una actitud i d'allà no l'ha fet fora ningú, ni el comunistes, ni la fotografia digital. Ell mateix es feia les seves càmeres. Si voleu saber més llegiu aquest article d'EL PAIS.

divendres, 27 de febrer de 2009

moltíssims blogs de fotografia a:

http://barcelona.photobloggers.org/
Per a tots aquells que esteu pensant en estudiar criminologia, aquí un personatge peculiar: JOEL-PETER WITKIN. Les seves fotografies poden ferir la sensibilitat d'alguns espectadors. Però jo us diria que us aventuréssiu i busqueu a veure què trobeu..

Ja falta menys. Última sessió de revelat.


Tots ja heu passat dos cops pel laboratori. Ja coneixeu el procés de revelat: esbrinar quant temps i quanta llum necessitem per impressionar el negatiu, exposar, revelar, aturar i fixar. El mateix procés que s'utilitza per aconseguir els negatius. Ara ja hem parlat amb tots vosaltres sobre el treball que queda: escriure el text. Recordeu que ens heu d'enviar els contactes escanejats (amb les fotografies que heu escollit) i l'esborrany del text o idees que voleu desenvolupar. Ha de ser aquest cap de setmana. Així avançarem feina tots.

dimecres, 25 de febrer de 2009

...dos possibles lectures

Aquests són dos títols imprescindibles si voleu iniciar-vos en el camp de la fotografía, del disseny, de l'audiovisual.. en definitiva, imatge i pensament.



La cámara lúcida, de Roland Barthes
Un clàssic, ja us en vam parlar, però aquí trobareu més informació (si us haig de ser sincera no conec aquesta web però he trobat que està molt bé el que explica).



Modos de ver, de John Berger

“La vista llega antes que las palabras. El niño mira y ve antes de hablar. Pero esto es cierto también en otro sentido. La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante; explicamos este mundo con palabras, pero las palabras nunca pueden anular el hecho de que estamos rodeados por él. Nunca se ha establecido la relación entre lo que vemos y lo que sabemos. Todas las tardes vemos ponerse el sol. Sabemos que la tierra gira alrededor de él. Sin embargo, el conocimiento, la explicación, nunca se adecua completamente a la visión.”

El text i els contactes

Continuem amb el treball. Ja hem parlat amb tots vosaltres i amb aquells/es que no ho hem fet podeu enviar-nos com la resta:

  1. Els contactes escanejats amb les fotografies que heu escollides. Ho podeu fer com volgueu. A lliure albir.
  2. Acompanyeu amb un text, no cal que sigui definitiu però que expliqui la història que voleu explicar. Ja ho hem comentat a classe.

Els nostres mails són:

marina.pixel@gmail.com
victor.emulsio@gmail.com

dilluns, 16 de febrer de 2009

Classe del traspàs tecnològic.

Suposo que pel títol queda prou clar que la finalitat de la classe era posar de manifest que sobre el que es volia parlar era què significava per la fotografia fer aquest traspàs d'allò tradicional a allò digital. Així que a mena de resum us posaré les avantatges i desavantatges que vaig exposar a la classe.

Avantatges,
  1. Procés no lineal. Ara ja no posen un rodet i ens hem de resignar a disparar fotografies sempre amb la mateixa sensibilitat.
  2. Decisió per només una fotografia. Podem decidir tots els aspectes vinculant-los només a una fotografia.
  3. Imatge patent. Abans no podíem veure com quedava la imatge.
  4. Podem fer ús de la pantalla d'LCD.
  5. Es pot repetir. Si no queda bé.
  6. Les imatges que s'envien al laboratori ja no es reenquadren o s'ajusten de color. Els laboratoris, en principi, no retoquen, com abans, les fotografies que volem passar a paper.
  7. Es poden fer gairebé fotografies il·limitades.
  8. Es poden fer còpies perfectes. I es poden repetir tants cops com es vulgui sense espatllar l'original.
Desavantatges,
  1. La tarjeta de memòria pot espatllar-se o tenir un defecte o esborrar arxius per equivocació. El suport ha canviat, ens estalviem el procés de positivat, però continua sent delicat.
  2. Encara hem d'enviar les fotografies al laboratori. Les impressions a casa són cares.
  3. Poder fer tantes fotografies no ens obliga a fer la millor fotografia, perquè després es pot millorar.
  4. Necessitem, un cop fetes les fotografies, més dedicació per poder aconseguir la "còpia perfecte".
  5. "Si veus la fotografia és que no l'has fet". Ens passem tota l'estona mirant la pantalla i no fem fotografies.
  6. Problemes amb l'autoria, perquè ja no es tenen el negatius, han desaparegut (per aquesta raó ens hem de quedar amb l'arxiu de més qualitat).
  7. Augmenten les variables a tenir en compte per aconseguir una imatge de bona qualitat (així que gairebé tothom opta per disparar amb la rodeta situada en la posició AUTO).
  8. Canvi de materialitat de la imatge. Ensenyem les nostres fotografies a la pantalla del mòvil, de l'ordinador o fins i tot a la pantalla de la càmera.

En resum, la fotografia digital és una altra manera de fer fotografies, amb les seva idiosincràsia i particularitats. Tot i que manté una constant: sense llum no tenim res. Així que segons la càmera que tinguem a les mans haurem d'adoptar una actitud i hem de tenir una sèrie de variables diferents en cada cas.

diumenge, 15 de febrer de 2009

La campanya de "L'Últim any del rodet"

Tots sabeu que aquest és l'últim any que podreu gaudir de l'espai del laboratori, però creiem que la resta dels alumnes de l'institut no ho sap. Així que hem decidit endegar una campanya informativa i aquest és el primer cartell.
La imatge es correspon a la primera càmera que va utilitzar la pel·lícula fotogràfica. Kodak va ser el primer fabricant que la va comercialitzar.

dimecres, 11 de febrer de 2009

El laboratori que desapareixerà

Ja hem fet la primera pràctica. Totes i tots heu pogut comprovar que és una qüestió de llum i temps, sobretot de temps. Amb una mica més de temps segur que serieu uns bons fotògrafs. No ho dubto. Penseu que no s'hauria d'eliminar el laboratori? Penseu que com la pintura, la fotografia tradicional no s'hauria de perdre?

dissabte, 7 de febrer de 2009

Blow Up


Us recomano aquesta peli:

BLOW UP
(1966)

de Michelangelo Antonioni (1912-2007).

Un reconegut fotògraf de moda londinenc surt un dia amb la seva càmara per retratar mig d’amagat a una parella que passeja per un parc. Ja al seu laboratori, un cop revel.lades les fotos, se’n adona que hi apareix un cadàver el qual li havia passat desapercebut en el moment de disparar-les (argument semblant al d’una altra pel.lícula mítica: La ventana indiscreta, però amb punts de partida molt diferents). És una reflexió entorn a la mirada, entorn al valor de la imatge i entorn a aquelles històries invisibles que ens amaga la realitat.
La pel.lícula és molt interessant en diversos aspectes i visualment molt atractiva (pròxima al realisme poètic francès), això si, considereu l’any en que es va rodar i no espereu trobar resposta a tot..

Dos fragments a:




divendres, 6 de febrer de 2009

La Lomografia

No és la càmera que tens si no l'actitud que tens. Bàsicament és això. Quan tens una càmera LOMO a les mans, no té res a veure amb una càmera compacta digital. No cal que miris pel visor, no cal que enquadris. Potser és intuició, experiència i una dosi d'atzar. Però hem de tenir una LOMO per seguir el decàleg Lomogràfic?. La resposta és no: http://www.digitalomo.com/

Practiqueu anglès que a la selectivitat tindreu una prova oral.

dijous, 5 de febrer de 2009

"How they get there" i "Lamp" d'Spike Jonze.

Dues fonts d'inspiració



Canvi de plans!


Com ja sabeu hi ha hagut canvis en l’activitat proposada. Us havíem dit que portéssiu els negatius per revelar en color si no en teníeu en b/n però.. resulta que per poder-los positivar necessitaríem un paper que ja no es troba a les botigues (de grau fix). L’únic paper que hem trobat és multigrau i aquest impedeix que els filtres per augmentar el contrast tinguin efecte.
Per tant, HAUREU DE FER VOSALTRES LES FOTOGRAFIES AMB UNA PEL.LÍCULA DE BLANC I NEGRE. També podríeu portar vosaltres negatius de b/n si en tinguéssiu, però entenem que és difícil de trobar-los.
Mantenint els grups A, B i C, compreu un rodet en b/n de 36 exposicions (si heu de presentar 3 fotografies definitives dóna per a què cada membre del grup dispari ben bé 7 vegades).
Dilluns sens falta ens haureu de portar els tres rodets i nosaltres al laboratori us els revelarem. Aquest és un procediment que s’ha de fer absolutament a les fosques, a diferència del revelat del paper que es fa sota llum inactínica. Tot i que ens agradaria que participéssiu d’aquesta fase, es fa molt complicat treballar a les fosques i no veuríeu absolutament res del que estem fent, de manera que ens en encarregarem nosaltres. Això si, us heu de comprometre a portar els rodets dilluns per tal que puguin estar secs per a dimecres vinent que és quan comencem la pràctica al laboratori.
Recordeu que abans de treure la pel.lícula de la càmera s’ha de rebobinar el rodet!!! (seria una catàstrofe no fer-ho perquè es velaria la pel.lícula.. )

De manera que us proposem algunes variacions en el plantejament del treball:
Presentareu tres fotografies que haureu revel.lat al laboratori acompanyades del corresponent text. Aquestes fotografies les haureu de fer a un objecte a partir del qual elaborareu un relat. Es tracta de que ens expliqueu la seva història, és dir, imagineu el perquè era allà en el moment en que veu disparar (no cal dir que podeu crear vosaltres l’escena i col.locar l’objecte on més us convingui).
També podeu fotografiar un espai com si fos l’escenari d’alguna acció (s’ha de fer evident que hi ha passat alguna cosa). Inclús podeu fotografiar una persona i haureu d’explicar com ha arribat allà o com és que va vestida així, etc.

La presència de l’objecte o la persona, com volgueu, s’ha de fer molt patent. Es tracta de que provoqueu la curiositat en l’espectador a partir de la imatge, això farà més atraient el text. El relat ha de reforçar la foto, l’ha de fer més comprensible, però al mateix temps ha de generar unes expectatives al lector. Seria fantàstic aconseguir que qui llegís només l’escrit volgués ràpidament veure la foto i, a l’inversa, qui veiés només la foto, tingués la necessitat immediata de llegir el text.
Un altre recurs que podríeu fer servir és treballar amb l’abscència de l’objecte. Heu de donar indicis de que hi era, de que allà hi falta alguna cosa. Recordeu l’exemple del llit desfet o el de la silueta del cadàver en les pel.lícules d’assassinats.
També podeu treballar les tres fotografies com a seqüència. Aquí tenim l’exemple del nan de la peli Amélie... però és clar, això ja està fet!

Sigui com sigui, les fotografies han de tenir alguna vinculació entre elles (formal, temàtica...) perquè es tracta d’un sol projecte.


Una altra possiblitat:
Qui vulgui mantenir la primera proposta que vem fer la pot mantenir. Tant si ha trobat algun negatiu per casa com si no. Això vol dir, si no teniu 3 fotografies amb els corresponents negatius en blanc i negre les feu vosaltres i després falsejeu la història. Feu creible que són fotos que heu trobat en un àlbum a partir del relat però també de la pròpia imatge. Per donar veracitat a la foto heu de recrear molt bé l’escenari. Fixeu-vos com són les fotografies que hi ha per casa, aquelles que es fan per al record, per a immortalitzar una trobada familiar, un viatge, una primera capbussada al mar...
No és necessari desplegar grans parafernàlies, potser trobeu un rellotge antic, una façana que s’ha mantingut intacta, un vestit de núvia, les vostres joguines, etc. Si tanqueu el pla i no deixeu passar cap element del present no us costarà tant.

La nota final consta de 4 parts: la feina al laboratori (25%), les còpies resultants (25%), la vostra participació al bloc (25%) i el treball final de text i imatge (25%).

Finalment del que es tracta és de treballar amb la FICCIÓ. Tota imatge és una petita ficció. Així doncs, divertiu-vos!

dimarts, 3 de febrer de 2009

La primera càmera digital. Kodak, 1975, d'Steven Sasson

Aquesta es pot considerar la primera càmera de fotografia digital. "Texas Instruments diseñó una cámara fotográfica análoga sin película en 1972, pero no se sabe si fue finalmente construida. La primera cámara digital registrada fue desarrollada por la empresa Kodak, que encargó la construcción de un prototipo al ingeniero Steven J. Sasson en 1975. Esta cámara usaba los entonces nuevos sensores CCD desarrollados por Fairchild Semiconductor en 1973. Su trabajo dio como fruto una cámara de aproximadamente 4 kg y que hacía fotos en blanco y negro con una resolución de 0,01 megapíxeles. Utilizó los novedosos chips de estado sólido del CCD desarrolladas por Fairchild Semiconductor en 1973. La cámara fotográfica registraba las imágenes en una cinta de cassette y tardó 23 segundos en capturar su primera imagen, en diciembre de 1975. Este prototipo de cámara fotográfica era un ejercicio técnico, no previsto para la producción."

Text extret de l'article "Cámara digital" de la Wikipedia.

Aquesta càmera és comparable a la primera càmera que va realitzar el senyor Niépce amb la qual va realitzar la primera fotografia química.