Com ja sabeu hi ha hagut canvis en l’activitat proposada. Us havíem dit que portéssiu els negatius per revelar en color si no en teníeu en b/n però.. resulta que per poder-los positivar necessitaríem un paper que ja no es troba a les botigues (de grau fix). L’únic paper que hem trobat és multigrau i aquest impedeix que els filtres per augmentar el contrast tinguin efecte.
Per tant, HAUREU DE FER VOSALTRES LES FOTOGRAFIES AMB UNA PEL.LÍCULA DE BLANC I NEGRE. També podríeu portar vosaltres negatius de b/n si en tinguéssiu, però entenem que és difícil de trobar-los.
Mantenint els grups A, B i C, compreu un rodet en b/n de 36 exposicions (si heu de presentar 3 fotografies definitives dóna per a què cada membre del grup dispari ben bé 7 vegades).
Dilluns sens falta ens haureu de portar els tres rodets i nosaltres al laboratori us els revelarem. Aquest és un procediment que s’ha de fer absolutament a les fosques, a diferència del revelat del paper que es fa sota llum inactínica. Tot i que ens agradaria que participéssiu d’aquesta fase, es fa molt complicat treballar a les fosques i no veuríeu absolutament res del que estem fent, de manera que ens en encarregarem nosaltres. Això si, us heu de comprometre a portar els rodets dilluns per tal que puguin estar secs per a dimecres vinent que és quan comencem la pràctica al laboratori.
Recordeu que abans de treure la pel.lícula de la càmera s’ha de rebobinar el rodet!!! (seria una catàstrofe no fer-ho perquè es velaria la pel.lícula.. )
De manera que us proposem algunes variacions en el plantejament del treball:
Presentareu tres fotografies que haureu revel.lat al laboratori acompanyades del corresponent text. Aquestes fotografies les haureu de fer a un objecte a partir del qual elaborareu un relat. Es tracta de que ens expliqueu la seva història, és dir, imagineu el perquè era allà en el moment en que veu disparar (no cal dir que podeu crear vosaltres l’escena i col.locar l’objecte on més us convingui).
També podeu fotografiar un espai com si fos l’escenari d’alguna acció (s’ha de fer evident que hi ha passat alguna cosa). Inclús podeu fotografiar una persona i haureu d’explicar com ha arribat allà o com és que va vestida així, etc.
La presència de l’objecte o la persona, com volgueu, s’ha de fer molt patent. Es tracta de que provoqueu la curiositat en l’espectador a partir de la imatge, això farà més atraient el text. El relat ha de reforçar la foto, l’ha de fer més comprensible, però al mateix temps ha de generar unes expectatives al lector. Seria fantàstic aconseguir que qui llegís només l’escrit volgués ràpidament veure la foto i, a l’inversa, qui veiés només la foto, tingués la necessitat immediata de llegir el text.
Un altre recurs que podríeu fer servir és treballar amb l’abscència de l’objecte. Heu de donar indicis de que hi era, de que allà hi falta alguna cosa. Recordeu l’exemple del llit desfet o el de la silueta del cadàver en les pel.lícules d’assassinats.
També podeu treballar les tres fotografies com a seqüència. Aquí tenim l’exemple del nan de la peli Amélie... però és clar, això ja està fet!
Sigui com sigui, les fotografies han de tenir alguna vinculació entre elles (formal, temàtica...) perquè es tracta d’un sol projecte.
Una altra possiblitat:
Qui vulgui mantenir la primera proposta que vem fer la pot mantenir. Tant si ha trobat algun negatiu per casa com si no. Això vol dir, si no teniu 3 fotografies amb els corresponents negatius en blanc i negre les feu vosaltres i després falsejeu la història. Feu creible que són fotos que heu trobat en un àlbum a partir del relat però també de la pròpia imatge. Per donar veracitat a la foto heu de recrear molt bé l’escenari. Fixeu-vos com són les fotografies que hi ha per casa, aquelles que es fan per al record, per a immortalitzar una trobada familiar, un viatge, una primera capbussada al mar...
No és necessari desplegar grans parafernàlies, potser trobeu un rellotge antic, una façana que s’ha mantingut intacta, un vestit de núvia, les vostres joguines, etc. Si tanqueu el pla i no deixeu passar cap element del present no us costarà tant.
La nota final consta de 4 parts: la feina al laboratori (25%), les còpies resultants (25%), la vostra participació al bloc (25%) i el treball final de text i imatge (25%).
Finalment del que es tracta és de treballar amb la FICCIÓ. Tota imatge és una petita ficció. Així doncs, divertiu-vos!
Ja hem fet la primera pràctica. Totes i tots heu pogut comprovar que és una qüestió de llum i temps, sobretot de temps. Amb una mica més de temps segur que serieu uns bons fotògrafs. No ho dubto. Penseu que no s'hauria d'eliminar el laboratori? Penseu que com la pintura, la fotografia tradicional no s'hauria de perdre?
Aquesta es pot considerar la primera càmera de fotografia digital. "Texas Instruments diseñó una cámara fotográfica análoga sin película en 1972, pero no se sabe si fue finalmente construida. La primera cámara digital registrada fue desarrollada por la empresa Kodak, que encargó la construcción de un prototipo al ingeniero Steven J. Sasson en 1975. Esta cámara usaba los entonces nuevos sensores CCD desarrollados por Fairchild Semiconductor en 1973. Su trabajo dio como fruto una cámara de aproximadamente 4 kg y que hacía fotos en blanco y negro con una resolución de 0,01 megapíxeles. Utilizó los novedosos chips de estado sólido del CCD desarrolladas por Fairchild Semiconductor en 1973. La cámara fotográfica registraba las imágenes en una cinta de cassette y tardó 23 segundos en capturar su primera imagen, en diciembre de 1975. Este prototipo de cámara fotográfica era un ejercicio técnico, no previsto para la producción."
